martes, 30 de septiembre de 2008

MADÒ MALLORCÀRIA 10


10
TÍTERA: 1)Putxinel·li. Espectacle de putxinel·lis o de circ.
2)Persona informal, menyspreable. (Mallorca, Menorca).
3)Moviment ràpid en que se fa una volta tot botant. (Mallorca, Menorca). En castellà: voltereta.
Sinònim mallorquí: tereseta-es
Es catalans diuen: titella.
MUIA: Carn molt greixosa. (Mallorca, Menorca).
Madò Mallorcària mos diu que actualment sent a dir: Tenir uns bons "mitxelins", en al·lusió a sa famosa marca de rodes francesa. Per favor, deixau anar aquesta expressió, que si no ella s'enfadarà i voltros demostrareu sa vostra ignorància. No hem de perdre, tan fàcilment, ses nostres formes.
Expressions mallorquines:
"Tenir bona muia o bones muies": Estar molt gras, tenir una bona popa. També una expressió equivalent és "Tenir bones popes": Estar gras, amb abundància de carn an es cos.

MADÒ MALLORCÀRIA 9

9
MESELL: Ple, carregat de cosa en gran quantitat, generalment dolenta, però que per extensió també se diu de cosa bona. (Mallorca, Menorca). Castellà: infestado, lleno. "Aquest nin té es capet mesell de pois".
TAP DE PICA: a)Fer-se un tap de pica: mastegar-se molt sa roba. (Mallorca).
b)Fer-ne un tap de pica de qualqú: tupar-lo fort. (Mallorca).
Madò Mallorcària mos diu que ella, maldament sigui velleta, sempre ha anat ben estirada, amb sa mudada ben planxada i així com toca. Res de tap de pica. Preniu-ne mostra es qui anau un poc descuidats. I alerta, també, que ningú vulgui fer-vos tap de pica de voltros.
Expressions mallorquines:
"Sortir com un pinyol de cirera": Replicar en una conversa o discusió amb vivesa, en un estat d'irritació o de manifesta decisió.

lunes, 29 de septiembre de 2008

MADÒ MALLORCÀRIA 8

8
MOIXINA: 1)Recipient cilíndric i més alt que ample, que serveix per anar de ventre i fer-hi ses deposicions, sobretot es malalts.
2)Capell de cofa cilíndrica i alta, en es llenguatge familiar. (Mallorca). En castellà: chistera.
3)Gerra esmorrallada. (Manacor).
Madò Mallorcària mos vol recordar que avui en dia, amb ses modernitats, a penes ja no s'utilitza sa moixina, però que a ella encara li fa un bon servici segons quan. Idò, què vos pensàveu!
VELLESCA: 1) Cosa vella o conjunt de coses velles. (Mallorca, Menorca).
2) Herba seca des camp, deixada des bestiar quan pastura. (Ciutadella).
Expressions mallorquines:
"Anar de gambirot": Caminar a la torta o a la mala, amb pases desiguals com qui va a caure.

MADÒ MALLORCÀRIA 7

7
TITINA: Aucell des gènere Motacilla; sa titina ordinària és sa Motacilla alba (en castellà: aguzanieves), i sa titina groga és sa Motacilla flava i sa Motacilla boarula (en castellà: aguzanieves amarilla). (Mallorca, Menorca, Eivissa).
Es catalans tenen ses formes: cuereta blanca, cueta o pastorella, etc. Res a veure amb sa forma titina que és ben nostra.
TOIXARRUT-UDA: Paraula ben malloquina que vol dir: 1)Esmussat, mancat d'agudesa. (Mallorca). 2)Rude, grosser mentalment, estúpid. (Mallorca). En castellà: tosco, grosero.
Es catalans utilitzen ses formes: barroer, matuser que aquí mai no s'han usat
Expressions mallorquines:
"Lleuger com una titina" o "Més lleuger que una titina": animal o persona que va amb molta lleugeresa. "Menjar com una titina": menjar molt poc o quasi res.

MADÒ MALLORCÀRIA 6

6
BIGALOT: Paraula mallorquina que té un parell de significats. Com que són molts, madò Mallorcària mos ha dit que per avui ja està bé i que no dirà més paraules.
1) Tros de llenya curt, gruixat i massís. En castellà: zoquete.
Especialment:
(a) Tros de tronc serrat que serveix de seient sense peus. (Mallorca).
(b) Tros de fusta de forma rectangular, pla i gruixat, damunt es qual es sabaters tupen sa sola (Mallorca, Eivissa). Sol tenir un clot rodó damunt sa cara superior que serveix per a enmoltar sa sola a cops de martell i donar-li més flexibilitat.
(c) Bastó de dos o tres pams de llargària i de 5 a 8 cm de gruixa, que pengen an es coll des cans perquè els faça nosa par a caminar i els aturi de fugir o fer tala. (Mallorca).
(d) Tros de fusta gruixat que serveix de peu a ses dabanadores. (Mallorca).
(e) Tros de fusta gruixat i pla, que serveix per a capolar-hi carn, estallar-hi llenya, etc. (Mallorca).
(f) Tros de soca gruixada, cilíndrica, d'un pam d'altària i des diàmetre d'ets esportins, que serveix per assentar-hi sa pila davall sa biga de sa tafona. (Mallorca).
(g) Bigalot de confessionari: graó de fusta que hi ha, o hi havia, a cada costat des confessionari i on s'agenollen, o s'agenollaven, ses dones per a confessar-se.
2) Infant molt gras. (Palma).
3) Homo molt alt .(Menorca).
4) Persona que dorm molt fort i és mala de despertar. (Palma).
5) Persona grassa i malgarbada .(Palma).
6) Persona grossera d'enteniment, beneitota i ignorant. (Palma).
Expressions mallorquines:
I d'aquí ve, en sentit metafòric, bigalot de confessionari a sa beata que freqüenta molt es confessionaris. (Mallorca).

MADÒ MALLORCÀRIA 5

5
EIXABUC: A Mallorca i a Menorca significa una renyada molt forta. Quin eixabuc que li han donat per fer ses coses mal fetes. A Eivissa és un etxem molt fort. A Catalunya té altres significats.
MAÇOT: Segons es Diccionari d'en Fortuny(*), persona rude, tosca. Es Diccionari de n'Amengual ho posa amb sa forma massot com a groller, rude, basto.
(*)Diccionari Mallorquí, manuscrit en cinc toms procedent de sa família de D. Ramon Fortuny i Moragues. És probablement es diccionari que en Bover atribueix a D. Ramon Fortuny i Puigdorfila (1739-1812). N'Antoni Vives Ginard en es seu Vocabulario Mallorquín-Español de 1935 ja cita aquesta font, afegint que no l'ha pogut veure, a pesar d'intentar-ho.
Per què ses institucions no fan res en aquest sentit? No seria bo que al manco es pogués consultar, si és que encara existeix? O publicar-lo per si qualqú estàs interessat? Madò Mallorcària mos ha dit, confidencialment, que està un poquet enfadada quan veu aquesta deixadesa.
Expressions mallorquines:
"Parèixer que ve de ses set cases": Se diu d'una persona que vol bufar molt amunt en quant a ostentació o riquesa, però sense tenir-ne.

MADÒ MALLORCÀRIA 4

4
CUITOR-ORA: Paraula mallorquina que té alguns significats: 1) Que cou fàcilment. (Mallorca). 2) Terra abundant de matèries fertilitzants, que produeix molt i amb facilitat. Terra cuitora. (Mallorca). 3) Frisós, que fa ses coses de pressa o abans de temps, o que vol que les hi facin. En castellà: precipitado.
"Qui les vol cuitores, que les sembri a bon lloc." "Sembra-les a bon lloc, i seran cuitores". Vol dir que per estar bé i tenir ses coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment. (Mallorca).
En es significat 3), pensau que mai no convé ser massa cuitor. No ho creis?
MALAVIDÓS: Sa paraula ja ho diu tot. Persona que dóna mala vida fent patir an ets altres. (Mallorca).
-Què n'hi ha en aquest món!- mos repeteix, sovint, madò Mallorcària.
Expressions mallorquines:
"Cercar ronya per gratar": Se diu d'una persona que cerca ocasions per murmurar o crear problemes, sobretot, a altres persones o també a situacions.

domingo, 28 de septiembre de 2008

MADÒ MALLORCÀRIA 3

3
MARROTA: Sa marrota significa a Mallorca i Menorca un aplec important de doblers. I d'aquí, pentura haureu sentit dir, així com jo le sentida dir moltes vegades, s'expressió: Aquest té una bona marrota, que significa que té sa bossa plena de doblers o que poseeix molts de doblers.
Ets eivissencs ho diven d'un cabdell gros de fil.
MARRELL: Idò, es marrell és es pastó d'argila o terrissa que treballa es gerrer, o sigui s'homo o sa dona que fa feina fent gerres i altres recipients de fang.
Pensau que a Marratxí, cada any, solen fer sa Fira des Fang. És molt interessant saber lo que tenim i sabem fer a ses Illes Balears.
Expressions mallorquines:
"Fred com una cadena de pou": Se diu, sobretot, d'una persona que té sa temperatura corporal baixa, per malaltia o bé per refredament. Estàs fred com una cadena de pou.


jueves, 25 de septiembre de 2008

MADÒ MALLORCÀRIA 2


2
ESCAINAR: Paraula mallorquina que té ses següents accepcions:
1) Cantar ses gallines. (Mallorca, Menorca). Castellà: cacarear.
2) Cridar o xerrar a crits. (Mallorca, Menorca). Castellà: gritar.
3) Bravejar, proclamar amb renou una cosa.
Es catalans, per sa seva part, utilitzen ses formes: escatainar i catasquejar.
VENTOVA: Cop violent per atupar a algú. (Manacor, Sineu). Castellà: trompazo.
Alertau, idò, a no rebre cap ventova.
Expressions mallorquines:
"No val un gafet": Vol dir que una cosa o situació no val res, que no val la pena. Que és una cosa inútil, de molt poca utilitat o vàlua.
No tengueu por en recordar i utilitzar aquestes paraules tan garrides que tenim en mallorquí, i tan diferents des català estàndard.

MADÒ MALLORCÀRIA 1

1

PRESENTACIÓ


Hola! Nins i nines, jovenets i jovenetes, "papàs i mamàs", padrinets i padrinetes. A partir d'avui em trobareu aquí. Em diuen "Madò Mallorcària". Quina edat tenc? Bé, això deixa'm-ho anar. Si voleu aprendre algunes coses de sa nostra llengua mallorquina jo vos ensenyaré paraules i dites que ben segur vos agradaran. Ah! I també vos serviran per xerrar i escriure millor. Ara vos contaré un secret. Jo tenc una pastera de sa meva padrina i sabeu què hi guard dedins? Idò un caramull de paraules que he anat arreplegant durant tota sa meva vida. No tengueu por. Maldament sigui una jaia un poc jeperuda, lo únic que vull és que voltros també guardeu gelosament aquestes penyores que són ses nostres paraules.


I pensau sempre, que són paraules ben mallorquines i ben correctes gramaticalment. No heu d'estar empegueïts d'utilitzar-les. Tot lo contrari. Au, idò, vetací ses dues primeres.


SOBAM: Idò, un sobam és un reclau gros, una roca o pedra que surt de sa terra dins un camí o també dins es camp. (Mallorca).

Alerta a no trobar massa sobams perquè un es pot marejar o quedar una mica malmenat.


TERROSCADA: Topada forta, sia física, sia moral, com una malaltia, una desgràcia familiar, una pèrdua econòmica greu, etc. (Mallorca, Manacor).

Convé fugir de qualsevol tipus de terroscada. No vos pareix?

MALLORCÀRIA


Tomás Garau Febrer, clama, en aquest llibre, per la pervivència d'una llengua, la mallorquina, amenaçada per molts de factors i, en aquest cas, a causa de l'estandarització i intromissió del català en tots els sentits. I ho demostra, clarament, amb proves, estudis i investigacions des de fa molts d'anys.
No escatima dir les coses així com són i està ben segur de que tot es deriva d'una qüestió purament econòmica, de mercat i política.

POEMES DE PLENILUNI


TOMÀS GARAU, sens dubte, és un poeta i escriptor per necessitat existencial. Confessa que li és imprescindible per a viure, el xuclar adesiara dins els sementers de les paraules oblidades i esporgar -com quasi bé, antigament, feien els pagesos de la seva vall amb la xeixa- la paraula, el mot que és gairebé sagrat per a ell. I fer-ho sense fues ni soroll. Només captivat pel saluet de les gramínees quan el suau vent macianer les bressola, convertint-les en idíl·lics mars.
Considera que tots som, només, captaires de la llum i fills pròdigs de la immortalitat.

miércoles, 24 de septiembre de 2008

HISTÒRIA DE SON MACIÀ

CON VA NÉIXER el poble de Son Macià (Manacor) a principis del segle XX? Quines foren les raons del seu emplaçament en un espai tan concret del Llevant de Mallorca? Qui va traçar els plànols del poble i del temple? Quina és la procedència geogràfica dels macianers i d'on prové la seva empenta com a col·lectivitat humana?
Aquesta Història de Son Macià no només ens desvetla totes aquestes preguntes, sinó que ens facilita el coneixement dels inicis d'aquest nucli de població, amb les seves vivències, les seves inquietuds i els projectes que es deriven d'aquestes.
Aquesta obra, a més a més, ens explica una història macianera íntimament lligada al passat de les grans possessions de la contrada, amb la seva importància com a centres neuràlgics de producció agrícola.
Una altra característica d'aquesta Història de Son Macià són les nombroses fotografies que il·lustren el text i que han estat emprades per l'autor com a documents explicatius de les més diverses activitats econòmiques, socials i, sobretot, les que depenen d'una cultura popular ben arrelada.

BIOGRAFIA I OBRA

Tomàs Garau Febrer va néixer el 3 de maig de 1959 a Son Macià, un poblet situat al llevant de Mallorca. De petit ja sentí una gran estimació per la seva llengua i cultura tot escoltant al seu pare, mestre d'escola, quan molts d'horabaixes contava les Rondaies Mallorquines als nins de l'escola de Son Macià de la que ell n'era alumne.
En Tomàs és mestre d'escola i treballa actualment al Col.legi Sant Vicenç de Paül del Coll d'en Rabassa d'on exerceix la direcció. Viu al seu poble nadiu, Son Macià, i confessa que li seria molt difícil moure's d'allà, ja que la seva inspiració la rep trescant els idíl·lics paratges de la vall macianera.
El 1995 publica el seu primer llibre "Història de Son Macià" a la col·lecció "Llibres de la Nostra Terra/9" de Lleonard Muntaner Editor.
El 2001 és el creador de la col·lecció literària "Quaderns de Ca's Xorc" amb el primer número titulat "Poemes de Pleniluni".
El 2005, i dins aquesta mateixa col·lecció publica "Mallorcària" un anàlisi profund i clar sobre el patiment de la llengua i cultura mallorquina per part de l'estàndar català.
Ha escrit nombroses col·laboracions de caire històric, cultural i literari a la revista "Perlas y Cuevas" de Manacor de la qual és col·laborador gairebé prop de trenta anys. El 2002 participà a les II Jornades d'estudis locals de Manacor amb la seva ponència "Son Macià: espai, societat i cultura".
Gran investigador i coneixedor del lèxic mallorquí, pretén conscienciar als mallorquins de la gran tasca que tenim tots si volen servar la nostra llengua i cultura mallorquina en un temps de pancatalanisme sistemàtic.
Té tres llibres acabats inèdits que espera en breu poder publicar: "L'oracle dels vogamarins", llibre de narracions; "Rosskopf o el silenci del temps", un cant a la reflexió i a l'estètica; "Sebastià Veny Riera, glosador i escriptor", un llibre de divulgació biogràfica d'un glosador i el seu temps.
Actualment està treballant i engirgolant un altra llibre: "Guia Arqueològica de Son Macià". També segueix col·laborant a la revista Perlas y Cuevas amb una secció Madò Mallorcària, en un intent de donar a conèixer les paraules genuïnament mallorquines, que fins fa poc s'utilitzaven i que ara estan en perill d'extinció i no gràcies al castellà, sinó al català.