TOMÀS GARAU, sens dubte, és un poeta i escriptor per necessitat existencial. Confessa que li és imprescindible per a viure, el xuclar adesiara dins els sementers de les paraules oblidades i esporgar -com quasi bé, antigament, feien els pagesos de la seva vall amb la xeixa- la paraula, el mot que és gairebé sagrat per a ell. I fer-ho sense fues ni soroll. Només captivat pel saluet de les gramínees quan el suau vent macianer les bressola, convertint-les en idíl·lics mars.
Considera que tots som, només, captaires de la llum i fills pròdigs de la immortalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario