lunes, 27 de diciembre de 2010

SON MACIÀ: SOPAR D'ANTICS ALUMNES DEL MESTRE PERE GARAU

Publicat a Perlas y Cuevas nº 1275
                                                        17 de desembre de 2010

lunes, 8 de noviembre de 2010

REVISTA ...Y (TELECLUB SON MACIÀ)

La  Secció Juvenil del Teleclub de Son Macià, començà, l'any 1973 a publicar una revista amb el nom de "...Y", que poc després passaria a ser "Y...". La direcció era de Fernando de la Ossa, i els col·laboradors d'aquell nº 0 eren: Antoni Sitges, Apolònia Riera, Bartomeu Barceló, Catalina Fullana, Gabriel Riera, Guillem Fons, Jaume Sitges, Margalida Gomila, Maria Bonaventura Capó, Maria Pou, Miquel Riera i Sebastià Sureda.
En sortiren nou exemplars en total. El nº 7 m'ha estat impossible de trobar-lo.



Per veure la Revista "...Y" nº 0 Clicau aquí
                    Revista "...Y" nº 1 Clicau aquí
                    Revista "...Y" nº 2 Clicau aquí
                    Revista "Y..." nº 3 Clicau aquí
                    Revista "Y..." nº 4 Clicau aquí
                    Revista "Y..." nº 5 Clicau aquí
                    Revista "Y..." nº 6 Clicau aquí
                    Revista "Y..." nº 8 Clicau aquí

domingo, 31 de octubre de 2010

VAIXELL EL GOLEA

                                                                  LA MAR

Pertot arreu de la zona costanera de l’illa podríem retreure molts d’aquests episodis que, uns més lleus i altres més greus, han anat forjant el sentiment de resguard i reverència envers aquesta mar, a pesar de tot tan estimada.

-Una vegada, abans des moviment, va encallar un barco molt gros rera es Cap d’es Freu prop de sa platja de Sa Mesquida. Li deien El Golea. Noltros estàvem a Cala Ratjada i hi vàrem anar. Jo, llavors, tenia trenta anys.

Quan mon pare m’ho contava, ell mateix tornava reviure el fet i pensatívol afegia:

-Molta gent hi anava a veure’l. Alguns per si podien agafar qualque cosa. Va estar molt de temps fins que es temporal acabà per enfonsar-lo.

Fa pocs temps va caure, casualment, en les meves mans una reproducció d’una postal. Quan la vaig mirar amb deteniment no ho vaig dubtar ni un moment i endemés coneixent aquella part de costa, tenia davant la plasmació fotogràfica, d’autor anònim, del desastre. En ella apareix El Golea, de bandera francesa, un mes després d’haver embarrancat i esser batut per aquell fort temporal estiuenc. Era el juny de 1931.

Per un instant vaig poder vivificar dos moments. El primer fou l’instant en que escoltava embadalit aquest fet, aquell succés per boca de mon pare. I llavors, gràcies a la fotografia, el poder també ressuscitar aquell instant precís, únic, irrepetible, en un espai inferior a segons, en que la vella càmera fotogràfica de l’autor desconegut, captà el moment en que una grandiosa onada passava per damunt la malmesa popa del vaixell, ja xapat en dos.

(Fragment de "La Mar", un capítol del llibre LORACLE DELS VOGAMARINS, original de Tomàs Garau Febrer)

VAIXELL EL GOLEA (NAUFRAGI)

                                         
Vaixell El Golea, de bandera francesa, embarrancat a Sa Mesquida (Capdepera) el 26 de maig de 1931.


 

Un mes després (juny de 1931) d'haver enbarrancat i fracasats tots els intents de fer-lo surar. El temporal xapà el seu casc i acabà enfonsant-se.  (Fotografia anònima. Ambdues fotos: Arxiu d'Andreu Muntaner Darder).

    

domingo, 4 de abril de 2010

MADÒ MALLORCÀRIA



II
 

PARAULES MALLORQUINES

NOMBRAT, -ADA
Adjectiu que se refereix a una persona mancada de moviment vital. (Mallorca). En castellà: paralizado, baldado.

Ha tengut un atac
de gota i ha quedat nombrat de mig cos”.


FOTIM
Persona molt petita, especialment un infant menut i bellugadís, que s’afica per entre sa gent i que molesta amb ses seves impertinències. (Mallorca). En castellà: arrepiezo.
En es cançoner popular, trobam referències a sa paraula esmentada.

“En parlar que es fil és prim
sa roba surt avenguda;
de més a més que ets menuda,
ets xerradora i fotim”.

(Cançó popular mallorquina)


Expressions mallorquines.
Tot just, carabassa i ceba!”: Se diu quan qualcú intervé en una conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb ses que s’han dites abans. (Mallorca).


SA MADONA OPINA
Sa flexió verbal dets ignorants
Tant ha contribuït sa catalanització dins sa cultura mallorquina –en aquests darrers vint-i-cinc anys- que molts d’ignorants han capgirat ses terminacions de certs temps verbals. Posem , per exemple, es verb cantar. Sa primera persona des present d’Indicatiu és: jo cant. Crec que tothom ho sap, o almanco ho hauria de saber. Però resulta que molts, en ets seus escrits i molt pitjor, verbalment, ja ho diuen amb sa forma catalana acabada en –o: jo canto. Quasi tots es verbs de ses tres conjugacions són catalanitzats de forma brutal. Molts de nins ja ho diuen a s’escola. Quina vergonya!
També sa primera persona des plural és: noltros cantam. Però, sa majoria de nins i de joves diuen cantem. Així passa, també, al Pretèrit imperfet de Subjuntiu, on amb bon mallorquí i de forma totalment correcta és:

Mallorquí
jo cantàs
tu cantassis
ell cantàs
Noltros cantàssim
Voltros cantàssiu
Ells cantassin

Es catalans tenen s’acabament en –e: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin. Idò, resulta que nins i joves i no tan joves, pobres ignorants, ho diuen amb sa forma catalana.

A sa madona, en aquest punt, sa sang li pren es bull de veure tanta ignorància, no des nins i joves que són fruit des temps que els hi ha tocat viure, sinó de sa poca vergonya des legisladors i des polítics ignorants, beneits i corruptes que pul·lulen sense distinció de colors.
No només han corromput sa vida social sinó també s’idioma. Quina creu, Déu meu! Quina ignorància més oiosa mos ha tocat viure!




SA SENTÈNCIA DES DIA
No s’arriba a ser un gran homo, si no se té el coratge d’ignorar una infinitat de coses inútils.” Carlo Dossi (Pseudònim d’Albert Pisani Dossi, 1849-1910, escriptor i diplomàtic italià.





tgarauf@hotmail.com http://tgaraumallorcaria.blogspot.com