jueves, 17 de septiembre de 2009

MADÒ MALLORCÀRIA I



MADÒ MALLORCÀRIA

I


Tornam amb una nova secció, amb forces renovades i amb es mateix esperit tan poderós que té sa nostra madona. Continuarem, aquesta temporada, per donar sa nostra opinió i sa de sa madona sobre sa llengua mallorquina, sa nostra cultura, notícies, etc.
També sa madoneta m’ha dit que vol que voltros també sigueu protagonistes. Per això posam sa direcció des correu electrònic per si voleu fer alguna consulta, dir sa vostra opinió o simplement criticar a Madò Mallorcària. Ella vos donarà contestació des vostros interrogants sobre paraules, si aquestes són correctes o no, des vostros dubtes que tengueu en general, etc.
Igualment, s’autor passarà aquesta secció an es seu blog, on trobareu, entre altres coses, part de sa seva producció, sa seva biografia, etc. També hi podreu opinar.




PARAULES MALLORQUINES:


GRÍVIA
1) Aucell de sa família des tords, espècie Turdus viscivorus. És molt semblant an es tord, però més gros. (Mallorca, Menorca). Castellà: zorzal. Es catalans diuen griva.
2) Peix de diferents espècies des gènere Labrus. (Mallorca, Menorca).



LENTA
Paraula que serveix per denominar una malaltia llarga, especialment sa tisi. (Mallorca).




Expressions mallorquines:


“Tenir un coll de grívia”: Tenir un coll molt prim. (Menorca).




SA MADONA OPINA



IB3 i sa catalanització des populatxo.



Sa madona talla claus quan sent, sobretot, s’espai de notícies d’aquest ens televisiu. Emperò ho podria fer extensiu a qualsevol programa d’aquesta cadena, així com a ses altres cadenes que basquegen i pul·lulen per ses seves estimades illes.
Sa raó és molt senzilla. Es tracta, ni més ni manco, que sa catalanització de sa nostra cultura i, per extensió, de sa nostra vida. És evident i notori –qualsevol ho pot comprovar- que sa majoria de presentadors –quasi podríem dir que tots- segueixen uns patrons lingüístics i unes pautes totalment alienes an es xerrar i a ses expressions mallorquines (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). A sa madona li fan oi (oi mallorquí, no oi català) i peguera. Oi, perquè tot és un muntatge econòmic i polític. Basta fullejar es Diari Balears, sobretot es diumenges, que és quan demostra més de quin peu se calça. Sa nostra llengua és una excusa. An es mallorquí, que li donin pes sac, ¡visca es Països Catalans! Això és lo que realment pensen ells.
De quin femer intel·lectual han sortit aquests presentadors? No sabem xerrar amb mallorquí, ni ses expressions mallorquines més genuïnes. Quin desastre! Haver de sentir això amb es nostros doblers, no hi ha dret. Sa madona està ben segura que aquí, a ses illes, hi ha bons professionals, però on són?
Cada dia, sa madoneta, agafa un bloquet, sí, d’aquells de fer es comptes quan anava a sa botiga. Ara ja no hi va. Per això té temps d’escriure totes ses bajanades lingüístiques que amollen aquests de sa televisió que se pensen lletraferits. Creis-me que cada dia, al manco, en sent un parell de paraules catalanes, que aquí mai no s’han dit. I pensau, que ni tan sols saben que existeixen per a definir-ho, ses nostres paraules mallorquines, ben correctes. Només posarem un cas, per no avorrir es sants. Venga “ensurt” per aquí, venga “ensurt” per allà! Si no saben que això mai no ha estat mallorquí, que n’aprenguin d’una vegada!
Aquí per a definir això tenim: retgiró, esglai, espant… paraules ben mallorquines i ben correctes i possiblement més antigues que ses catalanes. Inclús, sa paraula “susto”, ja la tenim documentada en el segle XVI. Idò, que se’n vagin a fer punyetes amb so seu “ensurt”.




SA SENTÈNCIA D´ES DIA



“Sa guerra és s’art de destruir ets homos, sa política és s’art d’enganar-los.” D’Alembert.