domingo, 23 de noviembre de 2008

POEMES DE PLENILUNI


Al meu poble.
XX
Estim la vall, terra ardida;
saor profunda de vida,
que ran el cim, amorosa, guarda un poble tan polit.
Terra de velles pedreres,
de caminois i dreceres
que escampen de flors borreres
els turons i les planures, embaumant d'or l'esperit.
Per les tanques de bardisses
corren llambrines toïsses,
tavellant aquells paratges d'almangra i bella blancor.
De la terra eixarcoladaa
plena de bona femada,
sol brostar la tendra anyada
que fou el reclam i hostatge de nostra ferma avior.