lunes, 21 de marzo de 2011

jueves, 17 de marzo de 2011

MADÒ MALLORCÀRIA IV

MADÒ MALLORCÀRIA
IV

PARAULES MALLORQUINES

ROMPUT/UDA.
1.     Se diu de sa persona o animal que està herniat. (Balears).
2.     Color groguenc mancat de to vital, propi de sa salut, sobretot quan una persona té mal color. (Balears)
Aquest homo no m'agrada gens; té es color molt romput”
FORNACA
Beguda feta de raïm pur, de color clar, parescut a vi de taula. (Pollença).
Expressions mallorquines.
Saber fer de tot, fora culs d'olla”: Se diu d'una persona que presumeix de tenir moltes habilitats.
Aquest que breveja tant que tot ho sap , sap fer de tot fora culs d'olla”


SA MADONA OPINA

Es correctors.
(Aquestes persones ineptes)
Es correctors són aquests senyors o senyores que se dediquen a fer malbé -sa majoria de vegades- ets escrits d'ets altres. En primer lloc, només tenen dins es seu capet un registre de paraules molt limitat que han après a ses classes de català o de reciclatge. Per tant només saben català i molt just. En segon lloc, existeix lo que s'anomena un corrector català, que això si que no és una persona sino que ja ve an ets ordinadors (per què no “ordenadors”?) i que aquests senyors i senyores hi creuen de forma dogmàtica. Tant és així que lo que no està bé an es corrector de s'ordenador ja està malament, és un castellanisme , un barbarisme o qui sap què. Ineptes més que ineptes, ignorants de s'idioma; que tot vos ho creis i no sabeu res de res. Quina llàstima en feis quan tocau paraules ben correctes (CORRECTES, vos ho pos en majúscules), perquè sa vostra estandarització i catalanització arriba tan enfora que vos té cegats i no sabeu gens de mallorquí.
Prengui nota senyora correctora del llibre “Mosaic de lletres” Edicions Món de llibres, de Manacor. Edició febrer de 2009. An es meu relat “El llamp”, vostè canvia i estandaritza una sèrie de paraules en bon mallorquí i que gramaticalment són ben correctes. I tot perquè no té ni punyatera idea de sa llengua mallorquina ni d'escriure, ni d'informar-se.

Paraules d'es text original             Paraules de sa correctora
Aluiava                                              alullava
s'en donava compte                        s'adonava
lo que havia                                     el que havia
muies                                               “muies”
lo que voldries                                 el que voldries
lo que volia                                      lo que volia
de lo que feia                                  del que feia
per lo que vens                               pel que vens
tot lo que tenc                                 tot el que tenc
nostro                                              nostre           
carabiners                                      carrabiners
lo que havia de fer                        el que hi havia fe fer
assullà                                           “assullà”
lo que dius                                    el que dius
marrota                                         “marrota”
mitat                                               meitat
talabastaix                                      terrabastall
nito                                                 “nito”
lo que li havia                                el que li havia
lo que havia passat                      el que havia passat
pensà que lo millor                       pensà que el millor
se'n donà compte                         s'assabentà
(s’entresentí)
Una altra vegada si no ho té clar ho demani. No té cap dret a capgirar cap paraula. I si no li té, consulti es DCVB i altres. Jo no sé què fan ets altres escriptors. Però tot lo que jo escric ho pas per un sedàs, paraula per paraula, expressió per expressió, i tot està ben repensat. JA NO ÉS SA PRIMERA VEGADA QUE EM PASSA.
Però serà sa darrera vegada que no revisi, personalment, aquesta gent, perquè ja sabia quina feina fan. Però un és massa confiat i passa lo que passa. Sí, LO que passa.
SA SENTÈNCIA DES DIA

Hi ha sa mateixa diferència entre un savi i un ignorant, que entre un homo viu i un cadàver” Aristòtil.

MADÒ MALLORCÀRIA III

MADÒ MALLORCÀRIA
III


PARAULES MALLORQUINES

ABAGASSERAR

Verb transitiu, que significa corrompre, pervertir moralment fent-lo tornar bagasser. (Mallorca). Bagasser és es que freqüenta bagasses, o prostitutes.

A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé. (Mallorca)


FOTRIMEJAR

Entretenir-se, perdre es temps en feines menudes o de poc profit. (Mancor).


Expressions mallorquines.

“A la fotrenca”: De qualsevol manera, a la torta, sense mirament. (Mallorca, Menorca). També se diu “a la fotranca”.
D’aquesta manera poden trobar expressions com aquesta: “Sempre feis ses coses a la fotrenca”.




SA MADONA OPINA

Ses campanyes

És ben sabut que ses institucions: Govern Balear, Consell, Cofuc, etc intenten,  des de fa molts d’anys, fer passar sa gent per beneita i reconduir  es mallorquí secular, a lo que sempre hem expressat (paraules correctes, correctíssimes) cap a un català estàndard (català, no mallorquí, que en tot cas seria lo normal). Per això de tant en quant, surten campanyes institucionals a favor de s’ús des català, campanyes que pagam tots amb es doblers de tothom i que no fan més que empobrir ses nostres paraules legítimes i correctes i fer més gent inculta. Una d’aquestes campanyes, dirigida a ses empreses, en el 2009,  deia: “Fes del català la teva eina de feina”. Es tractava de subvencions (en aquests temes i en molts d’altres tot és a base de subvencions i en utilitzar de forma arbitrària es doblers que no són de tots) per etiquetatges de productes i material imprès utilitzat en les empreses. No estaria tot tan malament si no fos que s’utilitza només el català en tot això. I an es mallorquí que li donin pes sac. Per tot això, sa madona, a sa seva manera, també en fa una de campanya que podria resumir-se així, per exemple: 
“Feis-vos trons tots voltros amb so vostro català i ses vostres eines”




SA SENlTÈlaNCIA DES DIA
                                               SA SENTÈNCIA DES DIA

“Entre es Govern que fa es mal i es poble que ho consent, hi ha certa solidaritat vergonyosa.” Víctor Hugo.