domingo, 31 de octubre de 2010

VAIXELL EL GOLEA

                                                                  LA MAR

Pertot arreu de la zona costanera de l’illa podríem retreure molts d’aquests episodis que, uns més lleus i altres més greus, han anat forjant el sentiment de resguard i reverència envers aquesta mar, a pesar de tot tan estimada.

-Una vegada, abans des moviment, va encallar un barco molt gros rera es Cap d’es Freu prop de sa platja de Sa Mesquida. Li deien El Golea. Noltros estàvem a Cala Ratjada i hi vàrem anar. Jo, llavors, tenia trenta anys.

Quan mon pare m’ho contava, ell mateix tornava reviure el fet i pensatívol afegia:

-Molta gent hi anava a veure’l. Alguns per si podien agafar qualque cosa. Va estar molt de temps fins que es temporal acabà per enfonsar-lo.

Fa pocs temps va caure, casualment, en les meves mans una reproducció d’una postal. Quan la vaig mirar amb deteniment no ho vaig dubtar ni un moment i endemés coneixent aquella part de costa, tenia davant la plasmació fotogràfica, d’autor anònim, del desastre. En ella apareix El Golea, de bandera francesa, un mes després d’haver embarrancat i esser batut per aquell fort temporal estiuenc. Era el juny de 1931.

Per un instant vaig poder vivificar dos moments. El primer fou l’instant en que escoltava embadalit aquest fet, aquell succés per boca de mon pare. I llavors, gràcies a la fotografia, el poder també ressuscitar aquell instant precís, únic, irrepetible, en un espai inferior a segons, en que la vella càmera fotogràfica de l’autor desconegut, captà el moment en que una grandiosa onada passava per damunt la malmesa popa del vaixell, ja xapat en dos.

(Fragment de "La Mar", un capítol del llibre LORACLE DELS VOGAMARINS, original de Tomàs Garau Febrer)

VAIXELL EL GOLEA (NAUFRAGI)

                                         
Vaixell El Golea, de bandera francesa, embarrancat a Sa Mesquida (Capdepera) el 26 de maig de 1931.


 

Un mes després (juny de 1931) d'haver enbarrancat i fracasats tots els intents de fer-lo surar. El temporal xapà el seu casc i acabà enfonsant-se.  (Fotografia anònima. Ambdues fotos: Arxiu d'Andreu Muntaner Darder).