domingo, 12 de octubre de 2008

POEMES DE PLENILUNI


A tots els qui estimen la nostra
llengua mallorquina.


XXIV

Brun la certera passetja
cap a la nau que fondeja,
i relluu l'esquena nua del brau guerrer mallorquí.
Defensa la seva terra,
del llevant fins a la serra;
i aquella llengua que xerra
resona ara venturosa, ferma i ardent com l'espasí.
És bella aquella paraula
que forjà sòlida baula
d'ancestrals mots de tendresa, de solitud i germanor.
I aquella gent gegantina
no creu la veu taliquina,
externa, cruel i mesquina
que avui cau, usurpadora, com antany llur invasor.