miércoles, 10 de agosto de 2011

MADO MALLORCÀRIA VII

MADÒ MALLORCÀRIA VII

PARAULES MALLORQUINES
LLADR:
1.      Lladrada. (Mallorca, Menorca).
Es cançoner popular, que sempre està present en molts de casos, mos diu així:
Corredora sou llebreta
per un camí atiranyat;
si jo fos un ca acossat,
amb quatre bots i un lladr
ja vos hauria agafadeta”.
(Cançó popular mallorquina)
2.      Crit molt fort. (Menorca)
Aquesta paraula és un derivat postverbal del verb lladrar.

XECALINA:
Bot que se fa alçant ses anques. (Mallorca).
D'aquesta paraula trobam s'expressió: fer xecalines (a una cosa). Significa tirar-la per amunt verticalment.


Expressions mallorquines.
Anar de bracet: Anar juntes dues persones. També dos partits polítics o institucions per gust o conveniències ideològiques.




SA MADONA OPINA

Sa bandera estelada

Aquesta bandera no simbolitza més que sa lluita des catalanistas per tal d'emprenyar amb sa seva idea d'obtenir lo que ells anomenen Països Catalans. Si feim un poc d'història, sabem que ets seus origens són de principis des segle XX (an es voltants de 1908), i va néixer de sa fusió de ses quatre barres tradicionals amb s'estrella que té sa bandera cubana. Fou l'activista del partit Unió Catalanista, que després d'una estància a Cuba, juntament amb altres iniciatives indenpendentistes forjaren aquesta bandera. De mallorquina, res de res. Que representi an es mallorquins, ni somiar-ho. Només a un determinat sector, a un grupet de fanàtics -en molt de casos exaltats- que en es fons mos volen imposar sa seva dictadura territorial i lingüística.
Per tant, sa madona, davant tota aquesta colla que se sol reunir a a fer renou es dia de sa Festa de s'Estandard, fa una crida a ses autoritats i a sa societat civil perquè sàpiguen de quin peu se calçen tots aquests catalanistes. Que tot aquest desgavell ho facin a Catalunya, li pareix molt bé, però, per favor,  a ses Illes Balears, que mai han estat catalanes, té orgues sa cosa. Ho sentiu bé, històricament mai. I estariem arreglats si ho fossin. Idò, tots aquests estarien millor més calmadets i anar a jeure de jorn. Amb bon mallorquí, que se'n vagin: “A PIXAR I A JEURE”.



SA SENTÈNCIA DES DIA
Sa misèria pública és un fet social propi des temps moderns i se manifesta més i més a mesura que la civilització s'extén” Adolfo Blanqui.

MADO MALLORCÀRIA VI

MADÒ MALLORCÀRIA VI
     
PARAULES MALLORQUINES
BALDUFAR:
Inflar-se una cosa, fent un bony i deixant un espai buit. Entre altrers coses, ho diuen de s'emblanquinat, avui des pintat de parets o referit quan s'alça fent bonys i sense trencar-se. “Aquest referit baldufa” (Algaida, Maria)
FOTIM:
Paraula que trobam per a definir una persona molt petita, especialment un infant menut i bellugadís, que s'afica per entre sa gent i que molesta amb ses seves impertinències. (Mallorca). En castellà “arrapiezo”.

En parlar que es fil és prim
sa roba surt avenguda;
de més a més que ets menuda,
ets xerradora i fotim.”
                                                                                        (Cançó popular mallorquina)
Expressions mallorquines.
Fer calada buida”: Ho deim quan no trobam allò que cercam.
SA MADONA OPINA

Plataforma 31-D
El 30 de desembre de 2009, se celebrà -per s'anomenada Plataforma 31-D- una manifestació reivindicativa a n'es Passeig des Born de Palma. Es seu cartell anunciador ho deia tot: Festa de l'Estandard. “Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans.”
Què és això de decidim?-diu sa madona. En tot cas decidiu voltros que no representau més que una part marginal de sa població mallorquina. Països Catalans? Puaff!!! Quina pudor que ja fa tot això. Pudor a doblers de sa mamella de sa Generalitat Catalana, que molts de voltros esperau amb impaciència. Pudor a polítics de baixa categoria. Pudor a baixada de calçons voluntària. Llavors surt un tal Rafel Sedano, portaveu des grup Blanquerna (grup catalanista) -no mallorquinista com ho hauria de ser-, i diu que “amb aquesta manifestació commemoram la data en que arribà la llengua i cultura catalana a les illes”. Sa madona li demana on ha vist mai a Mallorca cap manifestació de cultura catalana o res que s'assembli. Ni arquitectura, ni costums, ni res de res. Ni tampoc amb sa llengo, perquè lo que tenim és una imposició catalanista. És simplement català, però no mallorquí, gràcies a uns polítics impresentables, incults i que no saben res de res d'història ni tampoc de formació de llengos.
Països catalans??? Quina bajanada vos inventau, seguint aquesta falsedat històrica de finals des segle XIX. No han existit mai. Ho sentiu bé. Mai. A filar estopa, tots!





SA SENTÈNCIA DES DIA

Sa gent vulgar no troba diferència entre ets homos” Pascal.