miércoles, 10 de agosto de 2011

MADO MALLORCÀRIA VII

MADÒ MALLORCÀRIA VII

PARAULES MALLORQUINES
LLADR:
1.      Lladrada. (Mallorca, Menorca).
Es cançoner popular, que sempre està present en molts de casos, mos diu així:
Corredora sou llebreta
per un camí atiranyat;
si jo fos un ca acossat,
amb quatre bots i un lladr
ja vos hauria agafadeta”.
(Cançó popular mallorquina)
2.      Crit molt fort. (Menorca)
Aquesta paraula és un derivat postverbal del verb lladrar.

XECALINA:
Bot que se fa alçant ses anques. (Mallorca).
D'aquesta paraula trobam s'expressió: fer xecalines (a una cosa). Significa tirar-la per amunt verticalment.


Expressions mallorquines.
Anar de bracet: Anar juntes dues persones. També dos partits polítics o institucions per gust o conveniències ideològiques.




SA MADONA OPINA

Sa bandera estelada

Aquesta bandera no simbolitza més que sa lluita des catalanistas per tal d'emprenyar amb sa seva idea d'obtenir lo que ells anomenen Països Catalans. Si feim un poc d'història, sabem que ets seus origens són de principis des segle XX (an es voltants de 1908), i va néixer de sa fusió de ses quatre barres tradicionals amb s'estrella que té sa bandera cubana. Fou l'activista del partit Unió Catalanista, que després d'una estància a Cuba, juntament amb altres iniciatives indenpendentistes forjaren aquesta bandera. De mallorquina, res de res. Que representi an es mallorquins, ni somiar-ho. Només a un determinat sector, a un grupet de fanàtics -en molt de casos exaltats- que en es fons mos volen imposar sa seva dictadura territorial i lingüística.
Per tant, sa madona, davant tota aquesta colla que se sol reunir a a fer renou es dia de sa Festa de s'Estandard, fa una crida a ses autoritats i a sa societat civil perquè sàpiguen de quin peu se calçen tots aquests catalanistes. Que tot aquest desgavell ho facin a Catalunya, li pareix molt bé, però, per favor,  a ses Illes Balears, que mai han estat catalanes, té orgues sa cosa. Ho sentiu bé, històricament mai. I estariem arreglats si ho fossin. Idò, tots aquests estarien millor més calmadets i anar a jeure de jorn. Amb bon mallorquí, que se'n vagin: “A PIXAR I A JEURE”.



SA SENTÈNCIA DES DIA
Sa misèria pública és un fet social propi des temps moderns i se manifesta més i més a mesura que la civilització s'extén” Adolfo Blanqui.

No hay comentarios: