MADÒ MALLORCÀRIA IV

MADÒ MALLORCÀRIA IV PARAULES MALLORQUINES

ROMPUT/UDA. 1.     Se diu de sa persona o animal que està herniat. (Balears). 2.     Color groguenc mancat de to vital, propi de sa salut, sobretot quan una persona té mal color. (Balears) “Aquest homo no m'agrada gens; té es color molt romput” FORNACA Beguda feta de raïm pur, de color clar, parescut a vi de taula. (Pollença). Expressions mallorquines. “Saber fer de tot, fora culs d'olla”: Se diu d'una persona que presumeix de tenir moltes habilitats. “Aquest que breveja tant que tot ho sap , sap fer de tot fora culs d'olla”

SA MADONA OPINA

Es correctors. (Aquestes persones ineptes) Es correctors són aquests senyors o senyores que se dediquen a fer malbé -sa majoria de vegades- ets escrits d'ets altres. En primer lloc, només tenen dins es seu capet un registre de paraules molt limitat que han après a ses classes de català o de reciclatge. Per tant només saben català i molt just. En segon lloc, existeix lo que s'anomena un corrector català, que això si que no és una persona sino que ja ve an ets ordinadors (per què no “ordenadors”?) i que aquests senyors i senyores hi creuen de forma dogmàtica. Tant és així que lo que no està bé an es corrector de s'ordenador ja està malament, és un castellanisme , un barbarisme o qui sap què. Ineptes més que ineptes, ignorants de s'idioma; que tot vos ho creis i no sabeu res de res. Quina llàstima en feis quan tocau paraules ben correctes (CORRECTES, vos ho pos en majúscules), perquè sa vostra estandarització i catalanització arriba tan enfora que vos té cegats i no sabeu gens de mallorquí. Prengui nota senyora correctora del llibre “Mosaic de lletres” Edicions Món de llibres, de Manacor. Edició febrer de 2009. An es meu relat “El llamp”, vostè canvia i estandaritza una sèrie de paraules en bon mallorquí i que gramaticalment són ben correctes. I tot perquè no té ni punyatera idea de sa llengua mallorquina ni d'escriure, ni d'informar-se. Paraules d'es text original             Paraules de sa correctora Aluiava                                              alullava s'en donava compte                        s'adonava lo que havia                                     el que havia muies                                               “muies” lo que voldries                                 el que voldries lo que volia                                      lo que volia de lo que feia                                  del que feia per lo que vens                               pel que vens tot lo que tenc                                 tot el que tenc nostro                                              nostre            carabiners                                      carrabiners lo que havia de fer                        el que hi havia fe fer assullà                                           “assullà” lo que dius                                    el que dius marrota                                         “marrota” mitat                                               meitat talabastaix                                      terrabastall nito                                                 “nito” lo que li havia                                el que li havia lo que havia passat                      el que havia passat pensà que lo millor                       pensà que el millor se'n donà compte                         s'assabentà (s’entresentí) Una altra vegada si no ho té clar ho demani. No té cap dret a capgirar cap paraula. I si no li té, consulti es DCVB i altres. Jo no sé què fan ets altres escriptors. Però tot lo que jo escric ho pas per un sedàs, paraula per paraula, expressió per expressió, i tot està ben repensat. JA NO ÉS SA PRIMERA VEGADA QUE EM PASSA. Però serà sa darrera vegada que no revisi, personalment, aquesta gent, perquè ja sabia quina feina fan. Però un és massa confiat i passa lo que passa. Sí, LO que passa.

SA SENTÈNCIA DES DIA

“Hi ha sa mateixa diferència entre un savi i un ignorant, que entre un homo viu i un cadàver” Aristòtil.