CANÇONER POPULAR

Madò Bet, s'aufabaguera

que teniu en es portal

ha de mester sa destral

per tallar-li sa ramera,

perquè du més esponera

que qualsevol olivera

que se conra pes Rafal.

Es Rafal (possessió de Son Macià)

APLECH DE RONDAYES MALLORQUINES

APLECH

DE

RONDAYES MALLORQUINES

DE

Mn. ANTONI M.ª ALCOVER

CANÇONS I PARAULES MALLORQUINES QUE HEM DE CONSERVAR I PROTEGIR

Ringo-rango

"Noltros teníem un mul

que li dèiem En Pindango;

se n'anava ringo-rango

amb sa coa dalt es cul"

                      (Cançó popular Mallorca i Menorca)

PARAULES MALLORQUINES QUE HEM DE CONSERVAR I PROTEGIR

 

ENCANTAR

 

 A Mallorca s'utilitza aquesta paraula per a vendre coses a s'encant, és a dir, an es millor postor o posador. Tant és així per les subhastes d'objectes com per ses rifes de bitllets...

 

Aquesta paraula ha quedat reflectida an es cançoner popular mallorquí, i aquest n'és un exemple:

 

"Amb lletres d'or estau escrita

i sou mala d'esborrar;

amor, si vos han d'encantar,

jo hi vui sa darrera dita".

 

 

També s'utilitza per publicar o dir públicament una cosa. En castellà "pregonar".

 

"Heu encantat per la vila,

amor, que no tornareu;

ja tornareu com sabreu

que l'enyorança em castiga".

 

Per Son Macià s'utilitza normalment i tothom la coneix. I supòs que també a molts de pobles de ses Balears.

 

No deixem perdre jamai aquest patrimoni nostro!

 

 

 

 

TÓMBALA

 

 

 

                        Tómbala (no gandula)

 

Estic cansat de sentir IB3 i ses seves bajanades respecte a paraules que utilitzen que no són des referent mallorquí o balear. Una d'elles, entre moltes que en diuen, és sa paraula gandula, per designar aquest tipus de cadira.

Gandula és una forma moderna presa des català estàndar i que la mos volem imposar tant si volem com no. Aquesta paraula mai s'ha usat en bon mallorquí i en català ho fa modernament.

Es mallorquins i balears tenim una expressió pròpia que és "fer tómbala". Significa tombar-se per a dormir o reposar. Això fa pensar que per a designar aquest tipus de cadira, és més adeqüat i convenient utilitzar i dir una tómbala, que al cap i a la fi és paraula mallorquina/balear relacionada amb aquest ús. I no la paraula gandula, que és sa forma catalana que mos volem imposar aquests ineptes i incults en aquesta temàtica. (Veure el llibre "Mallorcària", pàg 100 de Tomàs Garau)

NOTES HISTÒRIQUES SOBRE MIQUEL FEBRER RIERA, LA SEVA FAMÍLIA I LA SOCIETAT DEL SEU TEMPS

MADO MALLORCÀRIA VII

MADÒ MALLORCÀRIA VII

PARAULES MALLORQUINES

LLADR: 1.      Lladrada. (Mallorca, Menorca). Es cançoner popular, que sempre està present en molts de casos, mos diu així: “Corredora sou llebreta per un camí atiranyat; si jo fos un ca acossat, amb quatre bots i un lladr ja vos hauria agafadeta”. (Cançó popular mallorquina) 2.      Crit molt fort. (Menorca) Aquesta paraula és un derivat postverbal del verb lladrar. XECALINA: Bot que se fa alçant ses anques. (Mallorca). D'aquesta paraula trobam s'expressió: fer xecalines (a una cosa). Significa tirar-la per amunt verticalment. Expressions mallorquines. “Anar de bracet”: Anar juntes dues persones. També dos partits polítics o institucions per gust o conveniències ideològiques.

SA MADONA OPINA

Sa bandera estelada Aquesta bandera no simbolitza més que sa lluita des catalanistas per tal d'emprenyar amb sa seva idea d'obtenir lo que ells anomenen Països Catalans. Si feim un poc d'història, sabem que ets seus origens són de principis des segle XX (an es voltants de 1908), i va néixer de sa fusió de ses quatre barres tradicionals amb s'estrella que té sa bandera cubana. Fou l'activista del partit Unió Catalanista, que després d'una estància a Cuba, juntament amb altres iniciatives indenpendentistes forjaren aquesta bandera. De mallorquina, res de res. Que representi an es mallorquins, ni somiar-ho. Només a un determinat sector, a un grupet de fanàtics -en molt de casos exaltats- que en es fons mos volen imposar sa seva dictadura territorial i lingüística. Per tant, sa madona, davant tota aquesta colla que se sol reunir a a fer renou es dia de sa Festa de s'Estandard, fa una crida a ses autoritats i a sa societat civil perquè sàpiguen de quin peu se calçen tots aquests catalanistes. Que tot aquest desgavell ho facin a Catalunya, li pareix molt bé, però, per favor,  a ses Illes Balears, que mai han estat catalanes, té orgues sa cosa. Ho sentiu bé, històricament mai. I estariem arreglats si ho fossin. Idò, tots aquests estarien millor més calmadets i anar a jeure de jorn. Amb bon mallorquí, que se'n vagin: “A PIXAR I A JEURE”.

SA SENTÈNCIA DES DIA

“Sa misèria pública és un fet social propi des temps moderns i se manifesta més i més a mesura que la civilització s'extén” Adolfo Blanqui.