MADÒ MALLORCÀRIA 10

10

TÍTERA: 1)Putxinel·li. Espectacle de putxinel·lis o de circ.

2)Persona informal, menyspreable. (Mallorca, Menorca).

3)Moviment ràpid en que se fa una volta tot botant. (Mallorca, Menorca). En castellà: voltereta.

Sinònim mallorquí: tereseta-es

Es catalans diuen: titella.

MUIA: Carn molt greixosa. (Mallorca, Menorca).

Madò Mallorcària mos diu que actualment sent a dir: Tenir uns bons "mitxelins", en al·lusió a sa famosa marca de rodes francesa. Per favor, deixau anar aquesta expressió, que si no ella s'enfadarà i voltros demostrareu sa vostra ignorància. No hem de perdre, tan fàcilment, ses nostres formes.

Expressions mallorquines:

"Tenir bona muia o bones muies": Estar molt gras, tenir una bona popa. També una expressió equivalent és "Tenir bones popes": Estar gras, amb abundància de carn an es cos.

MADÒ MALLORCÀRIA 9

9

MESELL: Ple, carregat de cosa en gran quantitat, generalment dolenta, però que per extensió també se diu de cosa bona. (Mallorca, Menorca). Castellà: infestado, lleno. "Aquest nin té es capet mesell de pois".

TAP DE PICA: a)Fer-se un tap de pica: mastegar-se molt sa roba. (Mallorca).

b)Fer-ne un tap de pica de qualqú: tupar-lo fort. (Mallorca).

Madò Mallorcària mos diu que ella, maldament sigui velleta, sempre ha anat ben estirada, amb sa mudada ben planxada i així com toca. Res de tap de pica. Preniu-ne mostra es qui anau un poc descuidats. I alerta, també, que ningú vulgui fer-vos tap de pica de voltros.

Expressions mallorquines:

"Sortir com un pinyol de cirera": Replicar en una conversa o discusió amb vivesa, en un estat d'irritació o de manifesta decisió.

MADÒ MALLORCÀRIA 8

8

MOIXINA: 1)Recipient cilíndric i més alt que ample, que serveix per anar de ventre i fer-hi ses deposicions, sobretot es malalts.

2)Capell de cofa cilíndrica i alta, en es llenguatge familiar. (Mallorca). En castellà: chistera.

3)Gerra esmorrallada. (Manacor).

Madò Mallorcària mos vol recordar que avui en dia, amb ses modernitats, a penes ja no s'utilitza sa moixina, però que a ella encara li fa un bon servici segons quan. Idò, què vos pensàveu!

VELLESCA: 1) Cosa vella o conjunt de coses velles. (Mallorca, Menorca).

2) Herba seca des camp, deixada des bestiar quan pastura. (Ciutadella).

Expressions mallorquines:

"Anar de gambirot": Caminar a la torta o a la mala, amb pases desiguals com qui va a caure.

MADÒ MALLORCÀRIA 7

7

TITINA: Aucell des gènere Motacilla; sa titina ordinària és sa Motacilla alba (en castellà: aguzanieves), i sa titina groga és sa Motacilla flava i sa Motacilla boarula (en castellà: aguzanieves amarilla). (Mallorca, Menorca, Eivissa).

Es catalans tenen ses formes: cuereta blanca, cueta o pastorella, etc. Res a veure amb sa forma titina que és ben nostra.

TOIXARRUT-UDA: Paraula ben malloquina que vol dir: 1)Esmussat, mancat d'agudesa. (Mallorca). 2)Rude, grosser mentalment, estúpid. (Mallorca). En castellà: tosco, grosero.

Es catalans utilitzen ses formes: barroer, matuser que aquí mai no s'han usat

Expressions mallorquines:

"Lleuger com una titina" o "Més lleuger que una titina": animal o persona que va amb molta lleugeresa. "Menjar com una titina": menjar molt poc o quasi res.

MADÒ MALLORCÀRIA 6

6

BIGALOT: Paraula mallorquina que té un parell de significats. Com que són molts, madò Mallorcària mos ha dit que per avui ja està bé i que no dirà més paraules.

1) Tros de llenya curt, gruixat i massís. En castellà: zoquete.

Especialment:

(a) Tros de tronc serrat que serveix de seient sense peus. (Mallorca).

(b) Tros de fusta de forma rectangular, pla i gruixat, damunt es qual es sabaters tupen sa sola (Mallorca, Eivissa). Sol tenir un clot rodó damunt sa cara superior que serveix per a enmoltar sa sola a cops de martell i donar-li més flexibilitat.

(c) Bastó de dos o tres pams de llargària i de 5 a 8 cm de gruixa, que pengen an es coll des cans perquè els faça nosa par a caminar i els aturi de fugir o fer tala. (Mallorca).

(d) Tros de fusta gruixat que serveix de peu a ses dabanadores. (Mallorca).

(e) Tros de fusta gruixat i pla, que serveix per a capolar-hi carn, estallar-hi llenya, etc. (Mallorca).

(f) Tros de soca gruixada, cilíndrica, d'un pam d'altària i des diàmetre d'ets esportins, que serveix per assentar-hi sa pila davall sa biga de sa tafona. (Mallorca).

(g) Bigalot de confessionari: graó de fusta que hi ha, o hi havia, a cada costat des confessionari i on s'agenollen, o s'agenollaven, ses dones per a confessar-se.

2) Infant molt gras. (Palma).

3) Homo molt alt .(Menorca).

4) Persona que dorm molt fort i és mala de despertar. (Palma).

5) Persona grassa i malgarbada .(Palma).

6) Persona grossera d'enteniment, beneitota i ignorant. (Palma).

Expressions mallorquines:

I d'aquí ve, en sentit metafòric, bigalot de confessionari a sa beata que freqüenta molt es confessionaris. (Mallorca).

MADÒ MALLORCÀRIA 5

5

EIXABUC: A Mallorca i a Menorca significa una renyada molt forta. Quin eixabuc que li han donat per fer ses coses mal fetes. A Eivissa és un etxem molt fort. A Catalunya té altres significats.

MAÇOT: Segons es Diccionari d'en Fortuny(*), persona rude, tosca. Es Diccionari de n'Amengual ho posa amb sa forma massot com a groller, rude, basto.

(*)Diccionari Mallorquí, manuscrit en cinc toms procedent de sa família de D. Ramon Fortuny i Moragues. És probablement es diccionari que en Bover atribueix a D. Ramon Fortuny i Puigdorfila (1739-1812). N'Antoni Vives Ginard en es seu Vocabulario Mallorquín-Español de 1935 ja cita aquesta font, afegint que no l'ha pogut veure, a pesar d'intentar-ho.

Per què ses institucions no fan res en aquest sentit? No seria bo que al manco es pogués consultar, si és que encara existeix? O publicar-lo per si qualqú estàs interessat? Madò Mallorcària mos ha dit, confidencialment, que està un poquet enfadada quan veu aquesta deixadesa.

Expressions mallorquines:

"Parèixer que ve de ses set cases": Se diu d'una persona que vol bufar molt amunt en quant a ostentació o riquesa, però sense tenir-ne.

MADÒ MALLORCÀRIA 4

4

CUITOR-ORA: Paraula mallorquina que té alguns significats: 1) Que cou fàcilment. (Mallorca). 2) Terra abundant de matèries fertilitzants, que produeix molt i amb facilitat. Terra cuitora. (Mallorca). 3) Frisós, que fa ses coses de pressa o abans de temps, o que vol que les hi facin. En castellà: precipitado.

"Qui les vol cuitores, que les sembri a bon lloc." "Sembra-les a bon lloc, i seran cuitores". Vol dir que per estar bé i tenir ses coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment. (Mallorca).

En es significat 3), pensau que mai no convé ser massa cuitor. No ho creis?

MALAVIDÓS: Sa paraula ja ho diu tot. Persona que dóna mala vida fent patir an ets altres. (Mallorca).

-Què n'hi ha en aquest món!- mos repeteix, sovint, madò Mallorcària.

Expressions mallorquines:

"Cercar ronya per gratar": Se diu d'una persona que cerca ocasions per murmurar o crear problemes, sobretot, a altres persones o també a situacions.